¿SALIMOS A PASEAR? Pulsa aquí
I com comença?
Els músculs es contrauen.
La cama, com un pilar, aguanta el cos en vertical, entre el cel i la terra.
L'altra, com un pèndol, oscil·la des de darrera.
Els músculs es contrauen.
La cama, com un pilar, aguanta el cos en vertical, entre el cel i la terra.
L'altra, com un pèndol, oscil·la des de darrera.
El taló toca el terra.
Tot el pes del cos s'inclina cap a davant.
Els dits del peu s'enlairen, i el fràgil equilibri del cos es torna a perdre.
Tot el pes del cos s'inclina cap a davant.
Els dits del peu s'enlairen, i el fràgil equilibri del cos es torna a perdre.
Les cames alternen posicions.
Tot comença amb una passa,
I una altra passa,
i una altra, que s'afegeix com el soroll d'un tambor que marca un ritme, el ritme del caminar.
L'acció més evident i misteriosa en el món,
és un caminar que ens porta a allò desconegut,
als records,
a l'escolta,
a manifestar-se,
a compartir.
Poema a partir del text Wanderlust: Història del caminar, de Rebecca Solnit