¿SALIMOS A PASEAR? Pulsa aquí

I com comença?
Els músculs es contrauen.
La cama, com un pilar, aguanta el cos en vertical, entre el cel i la terra.
L'altra, com un pèndol, oscil·la des de darrera. 

El taló toca el terra.
Tot el pes del cos s'inclina cap a davant.
Els dits del peu s'enlairen, i el fràgil equilibri del cos es torna a perdre.

Les cames alternen posicions.

Tot comença amb una passa, 

I una altra passa, 

i una altra, que s'afegeix com el soroll d'un tambor que marca un ritme, el ritme del caminar. 

L'acció més evident i misteriosa en el món, 

és un caminar que ens porta a allò desconegut, 

als records,

a l'escolta,

a manifestar-se,

a compartir.

​Poema a partir del text Wanderlust: Història del caminar, de Rebecca Solnit