¿SALIMOS A PASEAR? Pulsa aquí
Foto: Edi Barcelo
SORTIM A PASSEJAR? és un projecte artístic de Francesc Serra Vila, iniciat arrel de la crisis sanitària provocada per la covid-19. L’artista, que treballa en la intersecció entre arts escèniques i instal·lacions artístiques, ha desenvolupat per al festival Inund’ART un projecte especialment dissenyat per a persones grans per a les quals sortir al carrer és (gairebé) impossible.
- Durant una primera fase, i a través d’un seguit de trobades individualitzades, en Francesc ha recollit records i històries de cadascun dels residents vinculats a la ciutat (en aquest cas, de Girona). - Per a cadascuna d’aquestes persones, i a partir de la informació que elles mateixes han compartit, l’artista ha dissenyat un recorregut per la ciutat que el resident podrà seguir en directe a través d’una vídeo-trucada. Una experiència única, totalment personalitzada, i multi-sensorial, a través de la qual cada persona té la possibilitat de tornar a visitar racons, anar a l’encontre de persones, recordar, deixar-se sorprendre, i re-connectar amb la ciutat i el present. El projecte ha estat possible gràcies al suport d’El Bòlit – Centre d’Art Contemporani, el festival Inund’ART, i el centre geriàtric Maria Gay. D’aquesta forma, durant el festival (del 28 de Maig al 13 de Juny), la Joaquima, la Dolors, en Xavier, la Maria Lourdes, la Maria Teresa, la Glòria i l’Àngela podran, a través de les arts, tornar a sortir al carrer. Més enllà del regal que ofereixo a cadascuna d’aquestes persones, la meva presència al carrer vol posar en evidència la situació d’aïllament en la que es troben, a dia d'avui, moltes persones grans. Més info: sortimapassejar@outlook.com |
Foto: FSV
Foto: Centre Geriàtric Maria Gay
|
I com comença?
Els músculs es contrauen.
La cama, com un pilar, aguanta el cos en vertical, entre el cel i la terra.
L'altra, com un pèndol, oscil·la des de darrera.
Els músculs es contrauen.
La cama, com un pilar, aguanta el cos en vertical, entre el cel i la terra.
L'altra, com un pèndol, oscil·la des de darrera.
El taló toca el terra.
Tot el pes del cos s'inclina cap a davant.
Els dits del peu s'enlairen, i el fràgil equilibri del cos es torna a perdre.
Tot el pes del cos s'inclina cap a davant.
Els dits del peu s'enlairen, i el fràgil equilibri del cos es torna a perdre.
Les cames alternen posicions.
Tot comença amb una passa,
I una altra passa,
i una altra, que s'afegeix com el soroll d'un tambor que marca un ritme, el ritme del caminar.
L'acció més evident i misteriosa en el món,
és un caminar que ens porta a allò desconegut,
als records,
a l'escolta,
a manifestar-se,
a compartir.
Poema a partir del text Wanderlust: Història del caminar, de Rebecca Solnit