SORTIM A PASSEJAR?
estrenat al Festival Inund'ART de Girona del 28 de Maig al 13 de Juny 2021
i del 4 al 12 de Juny en una exposició al BÒLIT - Centre d'Art Contemporani
|
SORTIM A PASSEJAR? és un projecte que neix arrel de la crisis sanitària provocada per la covid-19, i que evoluciona fins a convertir-se en una performance que intenta resseguir les vivències i els records de persones grans, per a qui sortir al carrer és una tasca impossible (o gairebé impossible).
En una primera fase del projecte, i amb el suport del BÒLIT – Centre d’Art Contemporani , en Francesc va desenvolupar un treball de camp amb persones grans del Centre Geriàtric Maria Gay de Girona. Durant el mes de maig de 2021, i a través d’un seguit d’encontres amb cadascun dels residents (persones, totes elles de Girona), l’artista va recollir records i històries seves vinculades a la ciutat, i que al final d’aquesta fase es plasmarien en una maqueta. Amb tota aquesta informació, durant el Festival Inund’ART (del 28 de Maig al 13 de Juny), en Francesc es va passejar cada dia pels carrers de Girona; a través d’una vídeo-trucada i en rigorós directe, cada dia un resident viuria una performance única, especialment dissenyada per a ella i que visitaria alguns d’aquells llocs que per a la persona en qüestió havien estat importants (la casa on va néixer, l’escola, el lloc on va treballar...). D’aquesta forma, la Joaquima, en Xavier, la Glòria, la Maria Lourdes, la Dolors C, la Dolors D i l’Àngela van tornar, a través de les arts, a sortir al carrer; en un viatge únic, multi-sensorial, que dóna a cada participant la possibilitat de visitar racons de la ciutat, anar a l’encontre de persones, sorprendre’s, i a través del records re-connectar amb la ciutat del passat i del present. El diàleg inter-generacional amb els residents del centre geriàtric Maria Gay va estar acompanyat, en tot moment, de l’escolta i la posada en valor de les seves històries (que passarien a ser font d’inspiració per a cadascuna de les performances, i que plegades crearien un nou mapa de Girona fet a partir d’històries humanes). Així mateix, la meva presència en l’espai públic durant la performance volia fer visible la situació d’aïllament en la que es troben moltes d’aquestes persones grans. |
Foto: Edi Barcelo
La darrera performance al festival Inund’ART va obrir la porta a un futur desenvolupament del projecte, a Girona o a altres barris i ciutats, on el participant (i no exclusivament persona gran) escoltaria les històries i visitaria els llocs més rellevants d'una o vàries de les persones grans que han participat en el projecte.
SORTIM A PASSEJAR? ha estat possible gràcies al suport de: BÒLIT – Centre d’Art Contemporani, Festival Inund’ART, Centre Geriàtric Maria Gay, Sergi Estebanell i Amics de la Gent Gran. Més info: [email protected] |
|
|
|
|
|
En el primer dia de treball al centre geriàtric, em vaig presentar com un jove arquitecte de fora de Girona, a qui havien convidat amb l'objctiu d'omplir de records una caixa; on millor per a recollir records del passat, que amb ells?
La primera activitat que reatlizarem, en grup, fou la construcció d'un mapa-puzzle de la ciutat, i on al damunt hi col·locariem tot tipus d'imatges i fotografies. Una manera de trencar el gel, recordar, i començar a compartir. |
A partir del segon dia s'inicien una serie d'encontres individuals amb cadascun dels participants: persones grans vinculades a la ciutat de Girona.
Amb cada persona es traça un fil biogràfic que, començant pel lloc on va néixer, recórre diferents records i racons de la ciutat fins a arribar al geriàtric. A través de l'escolta, es van anotant aquells records relacionats amb la casa on viure, l'escola, la fàbrica on treballava, el lloc on es van fer el primer petó, etc... |
|
Un cop finalitzades les entrevistes, es van inciar els passejos a través de video-trucada (cada un d'ells específicament dissenyat per a cada persona).
Jo, recórro cada dia els carrers de Girona amb una caixa-teatre que conté una tauleta a dins. 
|
El participant segueix el passeig des de casa (o la residència). Aquesta persona ha rebut una caixa que obrirà durant l'espectacle; en el seu interior s'hi trobarà una tauleta ja connectada. També a dins, el participant hi trobarà un seguit de sorpreses (fotos antigues, reculls de premsa, objectes relacionats amb la persona, flors, poemes...) que anirà obrint de mica en mica, i que fan que la proposta sigui més interactiva i multisensorial.
|
|
Recorregut sensitiu n.1:
1a passejada al Festival Inund'ART amb en Xavier, nascut el 1935 al Veïnat de Salt. Junts hem anat per la Rambla de la Llibertat fins a la casa on va viure i treballar (com a perruquer) durant molts anys. Pel camí ens hem aturat al quiosc per llegir un article sobre el viatge de lluna de mel dels seus pares (publicat al diari La Rambla de Girona el 1932); i escoltat fragments d'un partit del Girona FC del 1977, la seva gran passió. |
Recorregut sensitiu n.2:
En aquest 2n passeig, l'Àngela (de 99 anys) i jo hem resolt plegats un misteriós assassinat que ens ha portat de l'Antic Hospital de Santa Caterina a Can Puig - antiga pastisseria del carrer de la Cort Reial núnmero 15, d'on es diu que va sortir el primer xuixo l'any 1918. Pel camí, hem visitat el Mercat del Lleó, la casa on viure l'Àngela després de casar-se, i escoltat Mirando al mar (de Jorge Sepúlveda). |
Recorregut sensitiu n.3:
El passeig que avui he realitzat amb la Maria Lourdes (Nascuda a Girona el 1932) ha començat al carrer on va viure bona part de la infantesa (i fins a casar-se). Des d’allà, hem anat a la plaça Marquès de Camps; anys enrere, en aquesta plaça s’hi celebraven balls; avui, hem ballat el “porompompero” de Manolo Escobar al voltant de la font. I després de visitar la Casa de la Punxa (i recordar vivències de la fàbrica tèxtil on havia treballat), hem agafat el tren a l’antiga estació del Tren d’Olot fins a la nova estació de Renfe; durant el camí m’ha explicat diferents viatges que havia fet. Davant l’estació, i abans d'acomiadat-nos al so d’Arrivederci Roma, encara hem tingut uns minuts per anar a veure el Monument a la Vellesa, una escultura on 3 generacions hi són representades. |
|
|
|
|
|
Recorregut sensitiu n.4:
En aquest darrer recorregut de la setmana, he passejat amb la Pepita (nascuda el 1927). Hem començat per on passa el riu Galligants (avui completament sec, a l’alçada del c/Bellaire), i des d’allà hem caminat pels carrers del barri Xino, on ella va viure durant 11 anys. Mentre escoltàvem l’Ada Gardner cantant How Am I to know? de la pel·lícula Pandora y el holandés errante (estrenada el 1951, i amb algunes escenes gravades a Girona), hem recordat la figura de la Vedette, personatge clau de la Girona “pecadora” i que la Pepita coneixia en persona. I és que la Pepita té dues grans passions: el cinema i el ball (va ser als balls, on va conèixer el seu marit). Així que la música ens han acompanyat bona part del passeig: hem ballat Cantando bajo la lluvia (estrenada al Cine Moderno el 1953) sobre el pont d’en Gómez o la princesa (o com ella el coneix, el pont de la Creu Blanca per la farmàcia que hi ha al c/dels Calderers); i hem acabat recordant els balls a la sala Coliseo Imperial a la plaça Independència (o de St. Agustí) al so de Dos Gardenias para tí (d’Antonio Machín). |
Recorregut sensitiu n5:
El passeig d'avui amb la Glòria (nascuda el 1940) ha començat a l'escola Eiximeris, on va estudiar càlcul, mecanografia i "tenoduria de libros" (comptabilitat); durant el trajecte hem recordat el seus anys treballant a l'aeroport (inaugurat el 1967), i el pont Huarte (que hi havia aprop de casa seva, i que durant el Corpus de 1949 els militars recobriren de clavells). Aquest cop, dins la caixa des d'on la Glòria seguia el passeig hi havia un calaix ple de flors; així que quan hem arribat al jardí de la Devesa, la Glòria no només ha vist, sinó també olorat roses, lliris, hortènsies i geranis del jardí. |
Recorregut sensitiu n.6:
Avui, la Dolors D. (Girona, 1935) m’ha portat a les dues cases on havia viscut, totes elles ben aprop de la plaça del Vi. També hem visitat el carrer Argentaria i recordat l’antiga botiga Calçats Farró, que des del 1890 venia espardenyes de 7 vetes, i on ella havia treballat durant uns anys. Explica la Dolors que un dia, mentre ella treballava a la botiga, una minyona del pis de dalt baixà corrents, tota espantada: "hi ha un home amagat sota el llit!", cridava la minyona. No era qualselvol home; era el ninot El Tarlà, que estava guardat en aquella finca. Al ritme de la sardana Girona Terra estimada (d’Antoni Albors), hem enfilat Rambla Llibertat amunt fins a Plaça Catalunya. I des d’allà, la Dolors m’ha portat al Mercat del Lleó, on m’ha fet descobrir la botifarra dolça; ara només em falta cuinar-la, en una paella amb una mica d’aigua, una cullerada de sucre, i una poma. |
|
|
|
|
|
Recorregut sensitiu n.7:
El passeig amb la Joaquima (Girona, 1934) ha estat ben curiós; de la Girona que ella va viure de jove, poc en queda. Durant el passeig d’avui hem navegat constantment entre el record i el present, rememorant el que havien estat aquells 14 anys treballant a la Grober (supervisant els telers que feien el galó i la “llustre”), els partits de futbol que veia del cap de setmana amb el marit al Vista Alegre, l’antic pont Lorenzana, les cases baixes que aleshores hi havia al carrer de la Rutlla, o les fonts, com la Font del Canó o la del Bou, que hi havia a prop. Rutlla amunt, el nostre passeig ha acabat a la porta de la casa on va néixer, que segueix intacta. |
Recorregut sensitiu n.8:
Amb la Dolors (Girona, 1942) hem creuat tota la ciutat, al ritme de la música francesa d’Edith Piaf. De la Plaça de l’Auriga (on hi havia hagut l’Academia Coquard - la "de baix"; més endavant se n'obriria una altra, a l'Antiga Casa de l'Ardiaca) fins a la Torre Gironella, des d’on hem pogut contemplar Sant Daniel. Pel camí, hem agafat les escales del Carrer de la Llebre, i hem fet parada a la universitat de la Plaça Sant Domènech, i als Jardins dels Alemanys. |
Recorregut sensitiu n.9:
El darrer passeig amb els residents del Centre Geriàtric Maria Gay va ser tota una festa! Un passeig en grup, que va incloure aquells nascuts a Girona i que havien participat en el recorreguts, però també els seus companys. l recorregut va començar al costat del riu Onyar: una aquarel·la de Jaume Roca Delpech (1911-1968) ens recordava com d’inspiradora ha estat la ciutat per a tants artistes (Pla, Tarrés,...). I des d’allà, i al ritme de “Girona enamora”, vàrem visitar algunes de les icones de la ciutat: vam tirar petons a la lleona, vàrem pujar els 90 esgraons de la catedral al so de la marxa dels Manaies, i des d’allà vàrem poder contemplar el Montseny, les Guilleries, Puigsacalm... Durant el recorregut, a més, vam trobar-nos amb l’increïble equip que hi ha darrera Inund’ART i que han fet possible SORTIM A PASSEJAR?; i vàrem visitar el Bòlit Centre Art Contemporani Girona, on estava exposada la maqueta que recollia els records de la ciutat que els mateixos residents m’havien explicat. Un passeig rodó, que va acabar a la residència Maria Gay, amb xuixos per a tothom i al so de “Festa Major” de La Trinca! |
Recorregut sensitiu n.10:
Uns dies abans, una persona em va contactar perquè la seva neboda volia participar a SORTIM A PASSEJAR? Plegats, hem recorregut llocs de Girona importants per a en Xavier (Recorregut n.1), recuperant algunes de les històries que uns dies abans ell mateix m’havia explicat a mi. Un format que obre la porta a noves possibilitats, a explorar més enllà del Festival Inund'ART
Uns dies abans, una persona em va contactar perquè la seva neboda volia participar a SORTIM A PASSEJAR? Plegats, hem recorregut llocs de Girona importants per a en Xavier (Recorregut n.1), recuperant algunes de les històries que uns dies abans ell mateix m’havia explicat a mi. Un format que obre la porta a noves possibilitats, a explorar més enllà del Festival Inund'ART
I com comença?
Els músculs es contrauen.
La cama, com un pilar, aguanta el cos en vertical, entre el cel i la terra.
L'altra, com un pèndol, oscil·la des de darrera.
Els músculs es contrauen.
La cama, com un pilar, aguanta el cos en vertical, entre el cel i la terra.
L'altra, com un pèndol, oscil·la des de darrera.
El taló toca el terra.
Tot el pes del cos s'inclina cap endavant.
Els dits del peu s'enlairen, i el fràgil equilibri del cos es torna a perdre.
Tot el pes del cos s'inclina cap endavant.
Els dits del peu s'enlairen, i el fràgil equilibri del cos es torna a perdre.
Les cames alternen posicions.
Tot comença amb una passa,
I una altra passa,
i una altra, que s'afegeix com el soroll d'un tambor que marca un ritme, el ritme del caminar.
L'acció més evident i misteriosa en el món,
és un caminar que ens porta a allò desconegut,
als records,
a l'escolta,
a manifestar-se,
a compartir.
Poema a partir del text Wanderlust: Història del caminar, de Rebecca Solnit