¿SALIMOS A PASEAR?
estuvo en el Festival Inund'ART de Girona, del 28/5 al 13/6 de 2021,
y en forma de exposición en El BÒLIT - Centre d'art Contemporani
SORTIM A PASSEJAR? Prem aquí
¿SALIMOS A PASEAR? nace a raiz de la crisis provocada por la covid-19, para convertirse en un proyecto ;este artista interdisciplinario, que trabaja en el cruce entre artes escénicas y instalaciones, ha realizado una residencia artística en el Bòlit durant el mes de mayo de 2021, en la que ha desarrollado un proyecto especialmente diseñado para personas mayores, por las que salir a la calle es (casi) imposible.
Durante las primeras semanas de la residéncia, Francesc recogió recuerdos y historias de personas residentes en el centro Geriátrico Maria Gay (personas, todas ellas nacidas en Girona) a través de entrevistas individuales y en grupo; el resultado de todos estos encuentros se transformó en una maqueta, que recoge el recorrido vital de cada una de estas personas a lo largo de su vida en Girona. A partir de la información que compartieron, el artista ideó un conjunto de performances, cada una de ellas específicamente diseñada para cada particpante: durante el Festival Inund'ART (del 28 de Mayo al 13 de Junio), Francesc se paseó por las calles de Girona; a través de una video llamada, cada residente experimenta un viaje único, multi-sensorial, y que da al participante la posibilidad de volver a vistiar rincones de la ciudad, encontrarse con personas, recordar, sorprenderse, y reconnectar con la ciudad del presente y del pasado. De esta forma, Joaquima, Dolors D, Xavier, Maria Lourdes, Pepita, Dolors C, Glòria y Àngela volvieron, a través de las artes vivas, a relacionarse con la calle; además de el tiempo y la escucha dedicada a cada una de estas personas, mi presencia en el espacio público quiere poner en evidencia la situación de asilamiento en la que se encuentran muchas personas mayores. |
Foto: Edi Barcelo
¿SALIMOS A PASEAR? (en Girona) ha sido posible gracias al apoyo de:
El BÒLIT - Centre d'Art Contemporani, Festival Inund'ART, Centre Geriàtric Maria Gay, Sergi Estebanell y la asociación Amigos de los mayores. Para más información: [email protected] |
Cuando fui por primera vez a la residencia, me presenté como arquitecto foráneo, que estará unos dias en la ciudad llenando la caja de recuerdos de Girona. La primera actividad que hicimos, fue en grupo: juntos, situamos fotos antiguas, e imágenes icónicas sobre el mapa de la ciudad. Fue la ocasión de compartir historias y recuerdos de Girona, y una manera de empezar a conocernos.
|
A partir del segundo dia, y a lo largo de dos semanas, me fui encontrando individualmente con cada uno de los participantes; ellos me contarían momentos biográficos vinculados con la ciudad (donde nacieron, donde trabajon, el lugar donde se produjo el primer beso, donde se casaron...). Juntos, trazaríamos con un hilo de lana el recorrido en el mapa, desde el lugar donde nacieron hasta llegar a la dirección donde se encuentran hoy.
|
Finalitzats els encontres individuals, van venir els passejos (especialment dissenyats per a cada persona). Jo, estic al carrer, on em passejo amb unca caixa que conté una tauleta a dins.
|
El participant segueix el passeig des de casa (o la residència). Aquesta persona també té una caixa que obrirà durant l'espectacle; en el seu interior s'hi trobarà una tauleta ja connectada. Dins la caixa hi hauré disposat, previament, un seguit de sorpreses (fotos antigues, reculls de premsa, objectes relacionats amb la persona, flors, poemes...) que fan la proposta més interactiva i multisensorial.
|
Recorregut sensitiu n.1:
1a passejada al Festival Inund'ART amb en Xavier, nascut el 1935 al Veïnat de Salt. Junts hem anat per la Rambla de la Llibertat fins a la casa on va viure i treballar (com a perruquer) durant molts anys. Pel camí ens hem aturat al quiosc per llegir un article sobre el viatge de lluna de mel dels seus pares (publicat al diari La Rambla de Girona el 1932); i escoltat fragments d'un partit del Girona FC del 1977, la seva gran passió. |
Recorregut sensitiu n.2:
En aquest 2n passeig, l'Àngela (de 99 anys) i jo hem resolt plegats un misteriós assassinat que ens ha portat de l'Antic Hospital de Santa Caterina a Can Puig - antiga pastisseria del carrer de la Cort Reial núnmero 15, d'on es diu que va sortir el primer xuixo l'any 1918. Pel camí, hem visitat el Mercat del Lleó, la casa on viure l'Àngela després de casar-se, i escoltat Mirando al mar (de Jorge Sepúlveda). |
Recorregut sensitiu n.3:
El passeig que avui he realitzat amb la Maria Lourdes (Nascuda a Girona el 1932) ha començat al carrer on va viure bona part de la infantesa (i fins a casar-se). Des d’allà, hem anat a la plaça Marquès de Camps; anys enrere, en aquesta plaça s’hi celebraven balls; avui, hem ballat el “porompompero” de Manolo Escobar al voltant de la font. I després de visitar la Casa de la Punxa (i recordar vivències de la fàbrica tèxtil on havia treballat), hem agafat el tren a l’antiga estació del Tren d’Olot fins a la nova estació de Renfe; durant el camí m’ha explicat diferents viatges que havia fet. Davant l’estació, i abans d'acomiadat-nos al so d’Arrivederci Roma, encara hem tingut uns minuts per anar a veure el Monument a la Vellesa, una escultura on 3 generacions hi són representades. |
|
|
|
Recorregut sensitiu n.4:
En aquest darrer recorregut de la setmana, he passejat amb la Pepita (nascuda el 1927). Hem començat per on passa el riu Galligants (avui completament sec, a l’alçada del c/Bellaire), i des d’allà hem caminat pels carrers del barri Xino, on ella va viure durant 11 anys. Mentre escoltàvem l’Ada Gardner cantant How Am I to know? de la pel·lícula Pandora y el holandés errante (estrenada el 1951, i amb algunes escenes gravades a Girona), hem recordat la figura de la Vedette, personatge clau de la Girona “pecadora” i que la Pepita coneixia en persona. I és que la Pepita té dues grans passions: el cinema i el ball (va ser als balls, on va conèixer el seu marit). Així que la música ens han acompanyat bona part del passeig: hem ballat Cantando bajo la lluvia (estrenada al Cine Moderno el 1953) sobre el pont d’en Gómez o la princesa (o com ella el coneix, el pont de la Creu Blanca per la farmàcia que hi ha al c/dels Calderers); i hem acabat recordant els balls a la sala Coliseo Imperial a la plaça Independència (o de St. Agustí) al so de Dos Gardenias para tí (d’Antonio Machín). |
Recorregut sensitiu n5:
El passeig d'avui amb la Glòria (nascuda el 1940) ha començat a l'escola Eiximeris, on va estudiar càlcul, mecanografia i "tenoduria de libros" (comptabilitat); durant el trajecte hem recordat el seus anys treballant a l'aeroport (inaugurat el 1967), i el pont Huarte (que hi havia aprop de casa seva, i que durant el Corpus de 1949 els militars recobriren de clavells). Aquest cop, dins la caixa des d'on la Glòria seguia el passeig hi havia un calaix ple de flors; així que quan hem arribat al jardí de la Devesa, la Glòria no només ha vist, sinó també olorat roses, lliris, hortènsies i geranis del jardí. |
Recorregut sensitiu n.6:
Avui, la Dolors D. (Girona, 1935) m’ha portat a les dues cases on havia viscut, totes elles ben aprop de la plaça del Vi. També hem visitat el carrer Argentaria i recordat l’antiga botiga Calçats Farró, que des del 1890 venia espardenyes de 7 vetes, i on ella havia treballat durant uns anys. Explica la Dolors que un dia, mentre ella treballava a la botiga, una minyona del pis de dalt baixà corrents, tota espantada: "hi ha un home amagat sota el llit!", cridava la minyona. No era qualselvol home; era el ninot El Tarlà, que estava guardat en aquella finca. Al ritme de la sardana Girona Terra estimada (d’Antoni Albors), hem enfilat Rambla Llibertat amunt fins a Plaça Catalunya. I des d’allà, la Dolors m’ha portat al Mercat del Lleó, on m’ha fet descobrir la botifarra dolça; ara només em falta cuinar-la, en una paella amb una mica d’aigua, una cullerada de sucre, i una poma. |
|
|
|
Recorregut sensitiu n.7:
El passeig amb la Joaquima (Girona, 1934) ha estat ben curiós; de la Girona que ella va viure de jove, poc en queda. Durant el passeig d’avui hem navegat constantment entre el record i el present, rememorant el que havien estat aquells 14 anys treballant a la Grober (supervisant els telers que feien el galó i la “llustre”), els partits de futbol que veia del cap de setmana amb el marit al Vista Alegre, l’antic pont Lorenzana, les cases baixes que aleshores hi havia al carrer de la Rutlla, o les fonts, com la Font del Canó o la del Bou, que hi havia a prop. Rutlla amunt, el nostre passeig ha acabat a la porta de la casa on va néixer, que segueix intacta. |
Recorregut sensitiu n.8:
Amb la Dolors (Girona, 1942) hem creuat tota la ciutat, al ritme de la música francesa d’Edith Piaf. De la Plaça de l’Auriga (on hi havia hagut l’Academia Coquard - la "de baix"; més endavant se n'obriria una altra, a l'Antiga Casa de l'Ardiaca) fins a la Torre Gironella, des d’on hem pogut contemplar Sant Daniel. Pel camí, hem agafat les escales del Carrer de la Llebre, i hem fet parada a la universitat de la Plaça Sant Domènech, i als Jardins dels Alemanys. |
Recorregut sensitiu n.9:
El darrer passeig amb els residents del Centre Geriàtric Maria Gay va ser tota una festa! Un passeig en grup, que va incloure aquells nascuts a Girona i que havien participat en el recorreguts, però també els seus companys. l recorregut va començar al costat del riu Onyar: una aquarel·la de Jaume Roca Delpech (1911-1968) ens recordava com d’inspiradora ha estat la ciutat per a tants artistes (Pla, Tarrés,...). I des d’allà, i al ritme de “Girona enamora”, vàrem visitar algunes de les icones de la ciutat: vam tirar petons a la lleona, vàrem pujar els 90 esgraons de la catedral al so de la marxa dels Manaies, i des d’allà vàrem poder contemplar el Montseny, les Guilleries, Puigsacalm... Durant el recorregut, a més, vam trobar-nos amb l’increïble equip que hi ha darrera Inund’ART i que han fet possible SORTIM A PASSEJAR?; i vàrem visitar el Bòlit Centre Art Contemporani Girona, on estava exposada la maqueta que recollia els records de la ciutat que els mateixos residents m’havien explicat. Un passeig rodó, que va acabar a la residència Maria Gay, amb xuixos per a tothom i al so de “Festa Major” de La Trinca! |
Recorregut sensitiu n.10:
Fa uns dies, una persona em va contactar perquè la seva neboda volia participar a SORTIM A PASSEJAR? Plegats, hem recorregut llocs de Girona importants per a en Xavier, recuperant algunes de les històries que uns dies abans ell mateix m’havia explicat a mi. Un format que obre la porta a noves possibilitats, a explorar més enllà del Festival Inund'ART
Fa uns dies, una persona em va contactar perquè la seva neboda volia participar a SORTIM A PASSEJAR? Plegats, hem recorregut llocs de Girona importants per a en Xavier, recuperant algunes de les històries que uns dies abans ell mateix m’havia explicat a mi. Un format que obre la porta a noves possibilitats, a explorar més enllà del Festival Inund'ART
¿Y cómo empieza?
Los músculos se ponen en tensión.
La pierna, como una columna, aguanta el cuerpo de forma erguida, entre la tierra y el cielo.
La otra, como un péndulo, oscila desde atrás.
Los músculos se ponen en tensión.
La pierna, como una columna, aguanta el cuerpo de forma erguida, entre la tierra y el cielo.
La otra, como un péndulo, oscila desde atrás.
El tacón toca el suelo.
Todo el peso del cuerpo va hacia delante.
Los dedos de los pies despegan, y el frágil equilibrio del cuerpo se tambalea de nuevo.
Todo el peso del cuerpo va hacia delante.
Los dedos de los pies despegan, y el frágil equilibrio del cuerpo se tambalea de nuevo.
Las piernas, invierten su posición.
Todo empieza con un paso,
Y otro paso más,
Y otro, que se añade como el sonido de un tambor que marca un ritmo, el ritmo del caminar.
El acto más evidente y más misterios
Un andar que nos lleva a lo desconocido,
a los recuerdos,
a la escucha,
a manifestarse,
a compartir...
Poema a partir del texto Wanderlust: Historia del caminar, de Rebecca Solnit